Símbol número:1062
Tipologia del símbol
Tombes i làpides
Adreça
carretera TV-3344, nº Km 1
43787 - Caseres
Terme municipal
Caseres
Comarca
Terra Alta
Vegueria
Vegueria de les Terres de l'Ebre

Tombes i làpides

Descripció
Es tracta d'una làpida blanca, rematada per una creu, que recolzen sobre un pedestal. A la làpida, i sota el símbol del jou i les fletxes unit amb el símbol del Corpo Truppe Volontarie (CTP), hi ha una inscripció tant en castellà com en italià. Tant el símbol com la inscripció són de color grana, en contrast amb el blanc de la creu.

Text inclòs
LA LUZ Y LA GLORIA DE CRISTO CUBREN DESPOJOS TRIUNFALES DE ARTILLEROS ITALIANOS QUE ILUMINARON AL SUCUMBIR EL SOL IMPERECEDERO DE LA VICTORIA HO INTONATO LA MIA ULTIMA CANZONE ALLA GRAVE AMICA VOCE DEL CANNONE

Localització del símbol
marge de carretera

Cronologia
Any 1938

Ús original de l’espai
Espai públic (marge de carretera).

Descripció del context històric
Segons la bibliografia consultada i citada, l'historiador Alfonso Botti apunta que Benito Mussolini va convocar uns 43.000 militars, 32.000 milicians i 5.500 aviadors per ajudar Franco. La majoria d'aquests italians eren feixistes convençuts que es van allistar com a voluntaris, i molts ja havien participat a la campanya d'Etiòpia. D'aquesta forma, tal com s'ha indicat, a prop del cementiri de Caseres, s'alça aquest monument que el règim franquista va dedicar a alguns d'aquells italians caiguts, amb el símbol del Corpo Truppe Volontarie (CTV). Els que van lluitar a la Terra Alta pertanyien a la Divisió Littorio, i els seus soldats eren coneguts popularment com els "littorios". La font citada també recull el telegrama que Francisco Franco va enviar a Benito Mussolini, el qual fou publicat al diari ABC de Sevilla el 16 d'octubre de 1938: “La España nacional envía a Italia su testimonio de profunda gratitud por el valioso concurso y el sacrificio heroico de sus gloriosos voluntarios caídos. A él se unen mis cálidos sentimientos personales por la grandeza de vuestro Imperio, del Rey-Emperador y del artífice glorioso de la gran Italia”.

Descripció de l'episodi històric: 'Batalla de l'Ebre'
La batalla de l’Ebre va iniciar-se la mitjanit del 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de l’exèrcit de l’Ebre del tinent coronel Modesto van creuar el riu trencant les línies defensives del Cos d’exèrcit Marroquí del general Yagüe. L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’exèrcit Nacional estava realitzant sobre el front valencià, el qual amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la ciutat de València. A més, la conjuntura internacional, amb les tensions generades a Europa per les pretensions d’expansió territorial del règim nazi van fer totalment indispensable una operació que retornés a la República una posició favorable en les relacions internacionals. L’operació dissenyada per l’Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració. D’aquesta manera, la sorpresa inicial de l’operació fou un èxit, i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i Benifallet. El territori central estava defensat per les unitats de la 50 Divisió del Cos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i foren obligats a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió- Pobla de Massaluca- Vilalba dels Arcs- Gandesa- Vall del riu Canaletes. Aquesta línia es va establir el 26 de juliol i fins al 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit inicial. En aquest context, la reacció de les forces franquistes fou ràpida i, en poques hores van arribar unitats d’arreu de l’Estat per reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control dels embassaments de la part superior del riu van dificultar l’alimentació del front per part de l’exèrcit de l’Ebre. Essent així, davant la impossibilitat de l’exèrcit republicà de continuar l’avenç i un cop acomplerts els objectius originals de l’operació (alleugerir el front valencià i cridar l’atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la República la iniciativa militar de la guerra), el 3 d’agost, el tinent coronel Modesto va donar l’ordre d’adoptar mesures defensives. En aquest sentit, segons la reflexió de la font consultada, en aquest punt podria haver acabat la batalla de l’Ebre, però contra l’opinió d’alguns dels generals de Franco que defensaven la fixació d’aquell front i l’inici d’una operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Per tant, es podria afirmar que aquesta decisió va contribuir a que la batalla de l’Ebre fou una de les més dures i sagnants de la guerra civil espanyola. A partir d’aquest moment i fins al dia 16 de novembre, l’exèrcit Nacional va portar a terme sis ofensives contra les línies republicanes, essent el resultat d’aquelles operacions una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l’exèrcit de l’Ebre- amb menys mitjans materials i humans-, i prop de 130.000 baixes entre els dos exèrcits enfrontats. Aquesta guerra de desgast també va condicionar la campanya de Catalunya, iniciada el desembre de 1938. A banda d’aquestes connotacions històrico- militars, la Batalla de l’Ebre fou la carta jugada pel govern de Negrín en la conferència de Munic del 29 i 30 de setembre de 1938, on les potències europees van condemnar la República cedint davant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs. A més, l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la República, anunciada el 21 de desembre de 1938 pel president Negrín.

Biografia del personatge: 'Corpo Truppe Volontarie (CTV)'
El Corpo Truppe Volontarie (Cos de Tropes Voluntàries o CTV) fou una força italiana de combat d’uns 75.000 soldats que Mussolini va enviar a Espanya per recolzar el bàndol rebel durant la Guerra Civil. Aquest cos estava organitzat en quatre divisions italianes (Divisió Littorio, Divisió Dio lo Vuole, Divisió Fiamme Nere i Divisió Penne Nere), a més de dues divisions mixtes hispano-italianes. La participació del CTV va ser puntual a la Batalla de l’Ebre però, en canvi, sí va participar molt directament a l’ofensiva contra Catalunya iniciada el desembre de 1938.

Actuacions posteriors al franquisme
Cap actuació: es conserva sense modificacions.