Símbol número:1102
Tipologia del símbol
Monuments
Adreça
carretera TV-7331, nº km 3
43871 - Fatarella, la
Terme municipal
Fatarella, la
Comarca
Terra Alta
Vegueria
Vegueria de les Terres de l'Ebre

Monuments

Descripció
Es tracta de quatre cubs de granit gris clar disposats un sobre de l'altre, formant una columna. Hi ha grabada una creu que ocupa els dos superiors, i al de sota d'aquests hi ha una incripció en lletres negres.

Text inclòs
LA IV DIVISION NAVARRA A SUS CAIDOS EN ESTA ZONA 1936-1939

Localització del símbol
marge de carretera

Cronologia
Entre 1939 i 1940

Ús original de l’espai
Espai públic

Descripció del context històric
Segons la bibliografia citada, en iniciar-se la Batalla de l’Ebre el 25 de juliol de 1938, van arribar al front de l’Ebre reforços al bàndol nacional procedents dels fronts d’Extremadura, Castelló, Guadalajara, entre d’altres. En aquest context, els embarcaments de tropes es van realitzar de forma gairebé automàtica, i la vesprada del mateix dia 25 de juliol, el Quartell General de la IV División de Navarra ja va quedar instal•lat a Ulldecona, incorporant-se conjuntament amb la División 84 a una Agrupación de Divisions a les ordres del general Alonso Vega per tal de cobrir un front que s’estenia des dels Barrancs en la serra de Pàndols fins a l’Ebre al llarg del riu Canaletes. De la mateixa manera, a l’altre extrem d’Espanya, al front de la Serena, el Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i els efectius de la División 74 també van rebre l’ordre d’embarcament immediat amb destinació Ebre. Les forces que van ocupar la primera línia foren, per ordre d’arribada, el 2n i 3r Batallón de Flandes, el Grupo de Artillería de 105, el Batallón de la Victoria, el Batallón de Regulares de Melilla, la 1a i 2a de Flandes, les Secciones de Sanidad e Intendencia i el ramat. Per la seva part, el Quartell General de la IV División de Navarra es va traslladar durant la matinada del dia 27 des d’Ulldecona a Prat de Comte, i amb ell, van arribar quatre batallons de la 1a Brigada de la División i 3 Banderas de Falange de la 84 División. Així, amb grans dificultats de transport i en ple combat, van anar arribant la resta d’unitats: el 4t Batallón de San Quintín i el 5è Tabor de Regulares de Tetuán. De forma resumida, i segons el relat d’un component de la IV División de Navarra a la Batalla de l’Ebre, la participació d’aquesta va passar per les següents fases: - Relleu i marxa ràpida cap a Ulldecona (25-26 de juliol). - Modificat el pla anterior, trasllat a Prat de Comte, per tal d’actuar en la recuperació de la serra de Pàndols. Posteriorment, presa de contacte amb l’exèrcit republicà el 27 de juliol, i actuació a la zona de Canaletes del 27 de juliol al 8 d’agost. - Batalles de Pàndols del 10 al 15 d’agost i combats en aquest front, ja estabilitzat, entre el 15 i el 31 d’agost. - Finalment, actuació a la zona de Vilalba dels Arcs entre l’1 de setembre i el 16 de novembre. A conseqüència de la Batalla de l’Ebre, la IV División de Navarra va patir les següents baixes, que corresponen, segons la font citada, a més d’un 50% d’una Divisió: - Caps i oficials: 50 morts i 241 ferits. - Suboficials: 34 morts i 405 ferits. - Tropa: 770 morts i 5.185 ferits. - Total: 834 morts i 5.837 ferits. Segons la bibliografia consultada, aquest monòlit dedica un record als caiguts a l’alçada de Cota Ferrada, sobre el camí de Vilalba dels Arcs a Corbera, a la part baixa de la Vall de Valdecanals, al poble de Corbera, i a les cotes 343, 357, 368, 362, 467, 471 i 545. Per una altra banda, recorda els morts a les posicions denominades “El Barco” i “Loma Quemada”, a les cotes 441, 480, 496 i a la 48 bis de la panoràmica 10, a la Vall de Vilabert, al Vèrtex Gaeta, al Mussol, a la Fatarella, al Barranc de Sant Francesc, les Madorres, a Valdecabelles, al Vèrtex Valencians, a Riba-roja i ala vora dreta del riu Ebre sobre el km 161 del ferrocarril Saragossa- Barcelona.

Descripció de l'episodi històric: 'Batalla de l'Ebre'
La batalla de l’Ebre va iniciar-se la mitjanit del 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de l’exèrcit de l’Ebre del tinent coronel Modesto van creuar el riu trencant les línies defensives del Cos d’exèrcit Marroquí del general Yagüe. L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’exèrcit Nacional estava realitzant sobre el front valencià, el qual amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la ciutat de València. A més, la conjuntura internacional, amb les tensions generades a Europa per les pretensions d’expansió territorial del règim nazi van fer totalment indispensable una operació que retornés a la República una posició favorable en les relacions internacionals. L’operació dissenyada per l’Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració. D’aquesta manera, la sorpresa inicial de l’operació fou un èxit, i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i Benifallet. El territori central estava defensat per les unitats de la 50 Divisió del Cos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i foren obligats a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió- Pobla de Massaluca- Vilalba dels Arcs- Gandesa- Vall del riu Canaletes. Aquesta línia es va establir el 26 de juliol i fins al 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit inicial. En aquest context, la reacció de les forces franquistes fou ràpida i, en poques hores van arribar unitats d’arreu de l’Estat per reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control dels embassaments de la part superior del riu van dificultar l’alimentació del front per part de l’exèrcit de l’Ebre. Essent així, davant la impossibilitat de l’exèrcit republicà de continuar l’avenç i un cop acomplerts els objectius originals de l’operació (alleugerir el front valencià i cridar l’atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la República la iniciativa militar de la guerra), el 3 d’agost, el tinent coronel Modesto va donar l’ordre d’adoptar mesures defensives. En aquest sentit, segons la reflexió de la font consultada, en aquest punt podria haver acabat la batalla de l’Ebre, però contra l’opinió d’alguns dels generals de Franco que defensaven la fixació d’aquell front i l’inici d’una operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Per tant, es podria afirmar que aquesta decisió va contribuir a que la batalla de l’Ebre fou una de les més dures i sagnants de la guerra civil espanyola. A partir d’aquest moment i fins al dia 16 de novembre, l’exèrcit Nacional va portar a terme sis ofensives contra les línies republicanes, essent el resultat d’aquelles operacions una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l’exèrcit de l’Ebre- amb menys mitjans materials i humans-, i prop de 130.000 baixes entre els dos exèrcits enfrontats. Aquesta guerra de desgast també va condicionar la campanya de Catalunya, iniciada el desembre de 1938. A banda d’aquestes connotacions històrico- militars, la Batalla de l’Ebre fou la carta jugada pel govern de Negrín en la conferència de Munic del 29 i 30 de setembre de 1938, on les potències europees van condemnar la República cedint davant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs. A més, l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la República, anunciada el 21 de desembre de 1938 pel president Negrín.

Biografia del personatge: 'IV División de Navarra'
La IV Divisió de Navarra, que abans havia rebut el nom de IV Brigada de Navarra, fou una de les divisions franquistes més importants, ja que va participar molt activament en les grans batalles de la Guerra Civil: Brunete, Terol-Alfambra, Aragó, Maestrat, Llevant, Ebre i Catalunya.

Actuacions posteriors al franquisme
Modificació per accions violentes

Comentari de les actuacions posteriors al franquisme
Hi ha pintades.