Símbol número:1332
Tipologia del símbol
Grafits i rètols pintats
Adreça
carrer Caseres, nº s/n
43785 - Bot
Terme municipal
Bot
Comarca
Terra Alta
Vegueria
Vegueria de les Terres de l'Ebre

Grafits i rètols pintats

Descripció
Efígie de José Antonio i un text. S'ha afegit una fotografia de l'efígie de José Antonio disimulada darrere un mirall (fotografia presa el 08/06/2009).

Text inclòs
ESPAÑA UNA! GRANDE

Localització del símbol
nucli urbà

Cronologia
Any 1938

Ús original de l’espai
Habitatge particular.

Ús actual de l’espai
Habitatge privat.

Descripció del context històric
Segons la bibliografia consultada, quan el 14 de novembre de 1938 va acabar la batalla de l'Ebre amb la victòria franquista, els vencedors van deixar la seva empremta en aquelles terres tan castigades per la lluita, com ja van fer durant la seva ocupació en els anomenats "mesos dels nacionals". Els seus monuments commemoratius es basaven, òbviament, en la seva versió dels fets. Amb les tropes d'ocupació viatjaven sempre soldats armats amb plantilles i pintura que estampaven a les façanes de les cases i esglésies les efígies dels herois del nou règim- Franco, José Antonio o Mussolini-, símbols com el jou i les fletxes, i lemes que recordaven als vianants que ara es trobaven a l'"España, una, grande y libre".

Descripció de l'episodi històric: 'Batalla de l'Ebre'
La batalla de l’Ebre va iniciar-se la mitjanit del 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de l’exèrcit de l’Ebre del tinent coronel Modesto van creuar el riu trencant les línies defensives del Cos d’exèrcit Marroquí del general Yagüe. L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’exèrcit Nacional estava realitzant sobre el front valencià, el qual amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la ciutat de València. A més, la conjuntura internacional, amb les tensions generades a Europa per les pretensions d’expansió territorial del règim nazi van fer totalment indispensable una operació que retornés a la República una posició favorable en les relacions internacionals. L’operació dissenyada per l’Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració. D’aquesta manera, la sorpresa inicial de l’operació fou un èxit, i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i Benifallet. El territori central estava defensat per les unitats de la 50 Divisió del Cos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i foren obligats a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió- Pobla de Massaluca- Vilalba dels Arcs- Gandesa- Vall del riu Canaletes. Aquesta línia es va establir el 26 de juliol i fins al 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit inicial. En aquest context, la reacció de les forces franquistes fou ràpida i, en poques hores van arribar unitats d’arreu de l’Estat per reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control dels embassaments de la part superior del riu van dificultar l’alimentació del front per part de l’exèrcit de l’Ebre. Essent així, davant la impossibilitat de l’exèrcit republicà de continuar l’avenç i un cop acomplerts els objectius originals de l’operació (alleugerir el front valencià i cridar l’atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la República la iniciativa militar de la guerra), el 3 d’agost, el tinent coronel Modesto va donar l’ordre d’adoptar mesures defensives. En aquest sentit, segons la reflexió de la font consultada, en aquest punt podria haver acabat la batalla de l’Ebre, però contra l’opinió d’alguns dels generals de Franco que defensaven la fixació d’aquell front i l’inici d’una operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Per tant, es podria afirmar que aquesta decisió va contribuir a que la batalla de l’Ebre fou una de les més dures i sagnants de la guerra civil espanyola. A partir d’aquest moment i fins al dia 16 de novembre, l’exèrcit Nacional va portar a terme sis ofensives contra les línies republicanes, essent el resultat d’aquelles operacions una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l’exèrcit de l’Ebre- amb menys mitjans materials i humans-, i prop de 130.000 baixes entre els dos exèrcits enfrontats. Aquesta guerra de desgast també va condicionar la campanya de Catalunya, iniciada el desembre de 1938. A banda d’aquestes connotacions històrico- militars, la Batalla de l’Ebre fou la carta jugada pel govern de Negrín en la conferència de Munic del 29 i 30 de setembre de 1938, on les potències europees van condemnar la República cedint davant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs. A més, l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la República, anunciada el 21 de desembre de 1938 pel president Negrín.

Biografia del personatge: 'José Antonio Primo de Rivera'
José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia, III Marquès d’Heredia, va néixer a Madrid el 2 d’abril de 1903, tot i que les seves arrels familiars el van vincular a Jerez de la Frontera. Fill de Miguel Primo de Rivera, qui fou dictador d’Espanya entre 1923 i 1930, va quedar, juntament amb els seus quatre germans, orfe de mare el 1908. Malgrat que la seva família era de tradició militar, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat Central de Madrid, on va obtenir la Llicenciatura el 1922. José Antonio va situar-se al marge de l’activitat política fins a la mort del seu pare, qui va morir durant el seu exili a París, unes setmanes després d’abandonar el seu càrrec. D’aquesta forma, amb la finalitat de reivindicar la seva memòria, durament atacada pels seus opositors, va participar en el projecte de la Unión Monàrquica Nacional. En aquest sentit, va intentar aconseguir un escó per Madrid a les eleccions a Corts de 1931, però va resultar derrotat. Un any següent, fou detingut sota sospita d’haver col•laborat en la sublevació protagonitzada pel general Sanjurjo, tot i que finalment fou alliberat sense càrrecs. A causa de la seva manifesta repulsa envers les fórmules polítiques tradicionals, es va interessar pel fenomen feixista, participant en l’únic número de la publicació periòdica El Fascio, a través d’un article en el qual va defensar un nou model d’Estat social. Poc temps després, va crear el Movimiento Espanyol Sindicalista (MES), juntament amb l’aviador Julio Ruiz de Alda, organització que de seguida va entrar en contacte amb alguns membres del Frente Espanyol (FE), creat per seguidors de José Ortega y Gasset. Essent així, el projecte polític de José Antonio va anar evolucionant fins que fou presentat al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933, rebent el nom de Falange Española (FE). En aquest moment va iniciar una etapa d’agitada activitat política, en la qual va compaginar l’exigència de la consolidació del nou moviment amb la qualitat de diputat, ja que a les eleccions de 1933 va obtenir un escó com a independent a la candidatura conservadora presentada per la circumscripció de Cadis. El febrer de 1934 Falange Española es va fusionar amb les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, quedant l’organització regida, a partir d’aleshores, per una Junta en forma de triumvirat, formada per Primo de Rivera, Ramiro Ledesma Ramos i Julio Ruiz de Alda com a president. No obstant, finalment, a causa de la seva popularitat i forta personalitat, José Antonio fou proclamat cap nacional del partit l’octubre de 1934. Des del seu escó, José Antonio va explicar la seva visió sobre la Revolució d’Octubre de 1934, va descriure el “problema catalán”, es va oposar a la contrareforma agrària dissenyada pels conservadors i va criticar durament la corrupció dels polítics radicals. Als comicis electorals de febrer de 1936, els candidats falangistes no van obtenir cap representació. En aquest context, el març de 1936, sota l’acusació d’associació il•lícita, José Antonio fou detingut, juntament amb la major part de la Junta Política de FE de las JONS, i empresonat primer a la presó Model de Madrid, i posteriorment traslladat a la d’Alacant el juny del mateix any. Un cop iniciada la guerra civil, José Antonio es va oferir amb el propòsit d’establir un règim de salvació nacional, tot i que finalment fou jutjat per rebel•lió, condemnat a mort i afusellat la matinada del 20 de novembre de 1936. Finalitzat el conflicte a Espanya, les seves restes foren traslladades al Monestir de San Lorenzo d’El Escorial, on van reposar fins al març de 1959, quan el seu cos fou sepultat a la Basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos. Cal destacar que la mort de José Antonio fou silenciada al bàndol rebel durant dos anys, fet pel qual va rebre l’apel•latiu de “El Ausente”. En relació a la simbologia franquista que es va difondre per tot l’Estat un cop finalitzat el conflicte, el nom de José Antonio va encapçalar totes les llistes de morts del bàndol sublevat, essent molt freqüents les plaques amb la inscripció “José Antonio. ¡Presente!”. La raó per la qual fou el primer en aquestes llistes és perquè fou considerat com a tot un màrtir i el primer caigut del bàndol nacional, tal com Francisco Franco va exposar en el seu discurs de novembre de 1939, quan José Antonio fou portat fins al Monestir d’El Escorial.

Actuacions posteriors al franquisme
Modificació per accions violentes

Referències bibliogràfiques
Melús, Eva; Carbó, Eloy. Les restes de la guerra civil al segle XXI. Barcelona, El Periódico, 2008. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2660385 Pàgina web consultada el 20 de novembre de 2009.

http://www.batallaebre.org/batallaebre.php Pàgina web consultada el 20 de novembre de 2009.

http://www.fundacionjoseantonio.es/biografia.php Pàgina web consultada el 10 de novembre de 2009. http://www.youtube.com/watch?v=B6_b8OG-mh8&feature=PlayList&p=525F49499A6CF657&playnext=1&playnext_from=PL&index=29 Pàgina web consultada el 10 de novembre de 2009.