Símbol número:864
Tipologia del símbol
Creus
Adreça
carretera Collell, del (GEP-5244), nº s/n
17831 - Sant Miquel de Campmajor
Terme municipal
Sant Miquel de Campmajor
Comarca
Pla de l'Estany
Vegueria
Vegueria de Girona

Creus

Descripció
Conjunt monumental composat per un monòlit de pedra calcària i una gran creu de pedra, també calcària, amb una gran base esglaonada i cúbica que conté els noms de les persones assassinades el 30 de gener de 1939 a les proximitats del Santuari "El Collell", utilitzat com a presó durant la Guerra Civil. El monòlit és similar al model estereotipat que, durant els deu anys posteriors a la guerra, es va anar estenent per tots els indrets on hi havia hagut violències per part de la reraguarda republicana, sobretot els primers mesos del conflicte. Segurament va ser col·locat durant els primers anys del franquisme amb un afany d'estendre una política memorial del règim totalitari elogiant les víctimes relatives al bàndol rebel o comeses per la pertinència o la suposada pertinència al bàndol rebel.

Text inclòs
Al peu de la creu hi diu: ¡Caminante! Los 48 caídos por Dios y por España en este mismo lugar te piden una oración por sus almas /30 enero 1939 /Tres plaques amb 16 noms a cadascuna i la dita PRESENTES. Al monòlit hi diu: Caídos por Dios y por la Patria el 30 de enero de 1939 / Caballeros de España /Hermandad de cautivos de España de Gerona a los mártires de Nra. Sra. Del Collell, Presentes!!

Localització del símbol
zona rural, marge de carretera

Cronologia
Entre 1939 i 1945

Ús original de l’espai
Bosc.

Descripció del context històric
Aquest conjunt memorial commemora l'assassinat de 48 persones el 30 de gener de 1939. Eren presoners del Santuari del Collell, presó republicana dirigida per Anastasio Sánchez Monroy i la major part d'ells eren personalitats estretament vinculades a la Falange (veure descripció de l'episodi històric a l'apartat corresponent). Aquest episodi s'emmarca en el context de violència que es va produir a la reraguarda republicana durant la retirada.

Descripció de l'episodi històric: 'Afusellaments al Santuari del Collell (gener de 1939)'
Aquest conjunt memorial commemora l'assassinat de 48 persones el 30 de gener de 1939. Eren presoners del Santuari del Collell, presó republicana dirigida per Anastasio Sánchez Monroy i la major part d'ells eren personalitats estretament vinculades a la Falange. Durant la Guerra Civil el santuari va patir, com tants d’altres, la destrucció revolucionària dels primers mesos de la guerra. Les instal·lacions van deixar la seva funció escolar i eclesiàstica i s'hi va establir una presó que a la darrera etapa de la guerra adquirirà una especial importància, ja que s’hi van traslladar molts presos arran de l’avenç franquista i alguns d’aquests presoners van ser afusellats a l’exterior del recinte. De la cinquantena d’afusellats dos pogueren sobreviure. Els noms de les persones assassinades són: José María Alarcón Sánchez Ismael Alegria Audi José Alujas Roca Lorenzo Armillas García Jaime Ayuso Jover Andrés Bassas Figa Roberto Bassas Figa Juan Barguño Grau Emilio Becerbal Calvo Victoriano Becerbal Lafuente Pedro Bosch-Labrus Reig Gregorio de Broto Sender Rafael de Broto Sender Joaquin Busquets Baró José Calvo Ramo Segismundo Casals Horta Pedro Carretero Celada Enrique Caballé Vilardell José María Conill Poblet Lluís Escolà Batalla Francisco Fages Tarés José Feliubadaló Clarós Carlos Felman Piña José Florit Torres Juan Fontcuberta Casas José Gallart Vilardell Augusto George Mallol Ricardo Guasch Giménez Leopoldo Guzmán Aranda Javier Garriga Nogués Joaquín Guiu Bonastre Joaquín Helcel Valdivielso Martín Holguín Guillén Romualdo Hurdisan del Campo Juan Joere Petit Luis Lebrero Lizárraga Rodrigo de León Rodríguez Antonio López Pozas Ángel Martínez Robles Gabriel Martín Morito Enrique Mella Malivernt Julio Mendoza Caballer José Millán González José María Osete Sans Gabriel Rodríguez Eusebio Sánchez Martínez Pedro Wilman Elbal A aquests caldria sumar els noms de Jesús Pascual Aguilar i Rafael Sánchez Mazas, que van poder escapar de l'assassinat massiu produït al mig del bosc durant la retirada. El monòlit és similar al model estereotipat que, durant els deu anys posteriors a la guerra, es van anar estenent per tots els indrets on hi havia hagut violències per part de la reraguarda republicana, sobretot els primers mesos i anys del conflicte. Segurament el monòlit i la creu van ser col·locats durant els primers anys del franquisme amb un afany d'estendre una política memorial del règim totalitari elogiant les víctimes relatives al bàndol rebel.

Actuacions posteriors al franquisme
Destrucció per accions violentes
Modificació i/o senyalització

Comentari de les actuacions posteriors al franquisme
Pintura blanca i alguna destrucció parcial de la creu i del monòlit (part de la creu).