Símbol número:95
Tipologia del símbol
Retolació de carrers
Adreça
plaça Joaquim Bau, nº s/n
43500 - Tortosa
Terme municipal
Tortosa
Comarca
Baix Ebre
Vegueria
Vegueria de les Terres de l'Ebre

Retolació de carrers

Descripció
Monòlit rectangular amb el nom de la plaça, que rebé el nom de Joaquim Bau, procurador de les Corts franquistes i president del Consell d'Estat.

Text inclòs
Plaza de Don Joaquín Bau

Localització del símbol
nucli urbà

Cronologia
Any 1972

Ús original de l’espai
Plaça de pàrquing

Ús actual de l’espai
Continua sent una parada d'autobús i un pàrquing gratuït.

Descripció del context històric
La urbanització d'aquesta plaça va íntimament lligada amb el perfil urbanístic que s'hi crea amb la construcció de l'estadi municipal just al seu front i l'edifici Bonfill que el delimita per l'esquerra. Quedava doncs, l'any 72, un espai mort que es destinà per a aparcaments tant de l'estadi municipal, com de l'institut homònim que hi ha just al costat, així com una parada de bus força cèntrica i espaiosa.

Biografia del personatge: 'Joaquim Bau Nolla'
Joaquim Bau Nolla (Tortosa, 1897 - Madrid, 1973). Advocat, comerciant i polític. Casat amb Pilar Elisa Carpi Esteller i amb quatre fills (Joaquín, José Luis, Fernando, Elisa i Inmaculada). De família carlista, estudià successivament al Col·legi de Sant Pere Apòstol dels Germans de les Escoles Cristianes de Tortosa, el batxillerat a la Salle de la Bonanova de Barcelona, i es llicencià en Dret a la Universitat de València el 1935. Corredor de Borsa i Comerç, comerciant d'"Aceites Puros de Oliva" de Tortosa i president de la Junta Central de Corredores de Comercio de España el 1935. Comprà les accions del Banc de Tortosa i el vengué al Banco Central. També fou vocal de la Real Sociedad Geográfica. Inicià la seva trajectòria a les Joventuts Catòliques de Tortosa, per passar posteriorment a la Comunión Tradicionalista. Alcalde de Tortosa entre 1925 i 1929, i diputat a l'Assemblea Nacional consultiva durant la dictadura de Primo de Rivera. Seria membre de la Unión Patriótica i cap del partit a la província de Tarragona el 1929. Durant la Guerra Civil, es situà al bàndol franquista i fou membre de la Junta Técnica de Burgos i president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastos de la Junta Técnica del Estado, entre 1936 i 1938. Posteriorment, seria procurador a les Corts franquistes entre el 1958 i el 1971, i President del Consell d'Estat entre 1965 i 1973.

Actuacions posteriors al franquisme
Cap actuació: es conserva sense modificacions.